dissabte, 2 d’octubre del 2010

TAKAYAMA-SHIRAKAWAGO-KANAZAWA

Deixem la gran ciutat i ens adentrem a la zona dels alps japonesos.

La primera parada és Takayama, un poble envoltat de muntanyes bastant peculiar, on encara queden intactes carrers del periode Edo amb cases de fusta típiques (és el barri de Sannomachi, actualment són tot tendes de souvenirs i productes típics).Són uns carrers amb molt d'encant.
La puresa de l'aigua de Takayama resulta idonea per la destilació del sake, amb la qual cosa hi han moltes botigues especialitzades en aquesta beguda típica japonesa.
Té també un festival que és un dels més importants de Japó.


                                     Carrers amb antigues cases de mercaders

                                          Destil.leria on venen sake

Aqui al Japó la gent és molt molt oberta, i si els hi demanes de fer-te alguna foto amb ells no tenen cap problema! I enlloc de dir el nostre "Lluiiiiiis" fan el senyal de pau amb els dits!



Aquí a Takayama ens hem estrenat en dormir en "futon",  llit típic japonès, i és molt més còmode del què ens semblava! Però no el cambiem pel llit de casa, com a casa res!!!


Seguim cap a Shirakawago un poblet amb molt d'encant, que està plè de cases "gassho-zukuri", que deuen el seu nom als seus pronunciats sostres de palla en forma de gassho (mans en oració). El clima de la zona requereix aquestes teulades que són molt robustes i en pendent per soportar les pesades nevades i desaigüin ràpidament la pluja perquè la palla no es podreixi.
Les families que vivien aqui produien seda criant cucs en aquestes cases. De les 1800 cases gassho que hi habien, actualment només en queden 150, amb la qual cosa es consideren patrimoni de la humanitat, i les regions on estan són museus a l'aire lliure.Mireu i jutjeu vosaltres mateixos!!!





Final de trajecte a Kanazawa. Arribem a l'estació de tren, i ens sorpren que és més ciutat que no pas Takayama i Shirakawago, i també un torii (porta d'entrada a un lloc sagrat) de fusta espectacular a l'entrada de l'estació.


Visitem el centre de la ciutat. Comencem pel mercat Omi-cho, amb molts tenderetes on et fan el menjar i moltes parades amb tot de productes japonesos, i que molts no sabem ni què són.


Continuem cap al castell de Kanazawa i els jardins Kenroku-en. El castell és un dels més grans del Japó, i Kenroku-en significa jardí de les 6 qualitats,que és el què tot jardí japonès li agradaria tenir: amplitud, recolliment, aire antic, ingenuitat, aigua corrent i vistes.

                                         Castell de Kanazawa

                                         Castell de Kanazawa

                                         Castell de Kanazawa

                                          Jardins Kenroku-en

                                          Jardins Kenroku-en

També vam veure el barri de geishas de Higashi i el de samurais de Nagamachi, on encara hi queden algunes cases típiques de la època.
Aqui acaba la nostre visita relámpago a la ciutat, i de camí cap al tren bala que ens portarà fins a Kyoto, ens trobem unes noies molt ben adornades, i como no, els hi demanem si ens podem fer una foto amb elles!


I aqui us deixem,fins al pròxim post!
 Una abraçada per tots!!!

dimecres, 29 de setembre del 2010

SHIBUYA: Centre de diversió


Ahir teníem planificat una excursió  a Hakone, per poder veure el Monte Fuji, però a l’aixecar-nos vam veure que estaba plovent, i després de la visita a Nikko, tota pasada per aigua, vam decidir canviar els plans, visitaríem el barri de Shibuya.
Shibuya és un animat districte plagat de tendes, llibreries, cafès, bars, restaurants, sales de joc, on es reuneix tota la joventut de Tokio.
Es concentren els centres comercials més famosos de Tokio: Tokyu, Shibuya 109 (edifici de nou plantes de roba per només dona), Seibu, Loft i Parco, i carrers molt coneguts com “Center Gai”, “Koen Dori” i “Spain Slope” (un carrer molt petit i estret plè de tendetes, que diuen que s'assembla als d'Espanya, serà per que hi ha un restaurant amb la bandera espanyola per què si no.....)  i “Love Hotel Hill” (carrer on hi han molts hotels que lloguen les habitacions per hores).
Centre comercial Parco

Center Gai


 Love Hill
Però el punt més concurregut de tots és l’encreuament de Shibuya, on els edificis estan plens de grans panells lluminosos i és atrevessat per grans multituds de vianants, és impressionant!!! També un dels punts de trobada de la gent és l’estatua del gos Hachiko, que segons la historia va ser un gos que anava a buscar al seu amo tots els dies a l’estació de Shibuya, fins i tot, un cop mort l'amo.
Encreuament Shibuya
Estatua Hachiko
A la nit, ens vam trovar tres joves catalans, que ens van explicar que un d’ells era el cinquè viatge que feia a Japó i els altres dos el tercer, que estudiaven japonès i que la nit anterior havíen estat deu hores al Karaoke…
Al Japó el Karaoke és l’esport nacional, i fins i tot hi han edificis sencers pel seu ús.


Fins aqui el post d'avui!
Bona nit a tots!!!

dilluns, 27 de setembre del 2010

KAMAKURA i NIKKO

KAMAKURA: 10 temples amb un parell de rodes
Ahir vam anar a Kamakura, antiga capital del Japó, per visitar uns antics santuaris budistes i sintoistes (temples de Engaku-ji, Kencho-ji, Hase-dera...) acompanyats encara pel Kaz i la Yoshi.
A l'arribar a l'estació vam llogar unes bicis per poder mouren's més ràpid per la ciutat, que al ser diumenge estava abarrotada de turistes.
Amb tant d'exercici vam recuperar forces fent unes tapes a lo japonès en un carrer peatonal tot plè de tendetes de menjar típic!Però sense patates braves...!
Després de dinar vam anar a veure una de les estrelles de Kamakura, el Gran Buda Daibutsu, d'11 metres d'alçada!


Per acabar el dia a Kamakura també vam anar a la platja de Yuigahama, on la gent no s'acostuma a banyar, és només una platja de surfistes.
Vam agafar el tren per tornar a Tokyo i  anar a la ciutat electrònica de Akihabara. Com que va començar a ploure, vam entrar al centre comercial deYodobashi on hi han set plantes d'aparells electrònics:ordinadors, tv, càmares de fotos i de videos...Per cert Marc, tot igual de car, excepte tema fotogràfic! ;)))
Al sortir del centre vam descubrir una altre raresa d'aquests japonesos, un artilugi per enfundar el paraigües en una bossa de plàstic quan plou i no anar gotejant per tot el centre. I a més també una espècie de "guardaparaigües" amb candaus.



Meri, i per acabar de rematar la nit el Kaz ens va portar a sopar la syabu-syabu...Mmmmmmmm!!!


NIKKO: "Llueve sobre mojado"
Avui ens hem aixecat a les 6 del matí i continuaba plovent...però això no ens ha impedit de fer l'excursió programada a Nikko, i ara si, "solos ante el peligro", sense el Kaz i la Yoshi, ja que per ells és dia laborable! Ens hem hagut d'espavilar a la densa i difícil xarxa ferroviaria de Japó! Per facilitar-ho hem activat el Japan Rail Pass, un bonus que es ven fora del Japó només per turistes i que permet accedir, durant 7,14 o 21 dies (14 en el nostre cas) a tots els trens de la companyia Japan Rail.
I per fer via cap a Nikko, hem agafat el nostre primer tren bala o Shinkansen.



El trajecte fins a Nikko ha durat 2 hores, i allà continuava plovent...lo qual ha fet que la visita hagi estat molt incòmode i no haguem pogut dedicar el temps necessari que el lloc es mereix, ja que fins ara és una de les coses més maques que hem vist!
Hem visitat el pont de Schin-kyo i els santuaris  budistes de Tosho-gu, Futurasan i el temple de Rinno-ji.




Mentres erem allà, hem coincidit amb una escola que habia anat d'excursió i ens ha cridat l'atenció que els nens portaven un mocador al cap, de diferent color segons la classe. També hem coincidit amb un grup de l'inserso japonès, on tots els avis portaven paraigües vermells, donant així tots un toc de color a un dia tan gris!
Després de tot el dia hem tornat cap a l'hotel a treuren's la roba mullada i fer-nos un bany en una banyera tamany japo!

"Arigato gozaimasu" a tots els que ens seguiu!!! o sigui, moltes gràcies!!!