Aprofitem per visitar el barri de Harajuku, primer el santuari de Mei-ji i després el conjunt Takeshita Dori i Yoyogi Park.
Mei-ji és el santuari sintoista més important de Tokio. Va ser construit en honor de l'emperador Meiji. Està envoltant per boscos molt densos i aprofitem que és diumenge per veure si trobem algun casament.Tenim sort i en veiem dos.
Harajuku és el centre de les cultures i modes més extremes dels teenagers del Japó.
El focus de reunió del jovent són el carrer Takeshita Dori i el Yoyogi Park. Especialment els diumenges es poden trobar joves vestits de personatges d'anime, músics, punkies, noies gòtiques...
Al Yoyogi Park sentim música i veiem que hi ha gent ballant, són els rockabillies, uns "veteranos" vestits a lo Travolta, de negre, amb jaquetes de cuir i tupés.
Quan marxem veiem una altre zona amb una gran multitud, és l'estadi de Yoyogi, ens hi acostem i veiem que hi ha un concert d'una cantant japonesa molt coneguda, i està tot ple de gent extranya....
I a part de tot això no només la gent és rara, sinó també els cotxes...
Seguim cap a Takeshita dori, que és un carrer ple de tendes estrafalaries, llocs de menjar fast-food, creperies (que per cert fan uns creps boníssims), fotomatons plens de noies fent-se fotos i que després les poden adornar amb mil i una coses i per blue-tooth passar-les al mòbil, botigues de vestits pels gossos (als japonesos els hi agraden molt els gossos, i els cuiden com si fossin nens petits, els porten amb cotxet, penjats amb motxiles, vestits amb trajes...en fi, una passada!, fins hi tot hi ha llocs on pots llogar un gos per una estoneta!)...
I d'aqui marxem cap a la zona de Shibuya, on hem quedat amb el Kaz i la Yoshi per fer uns yakitoris (que són unes broxetes típiques japoneses) i despedir-nos.
L'endemà ens llevem i comencem el dia acabant la zona de Harajuku, passejant pel carrer Omotesando, un passeig que diuen que recorda als Camps Elisis de París, però que nosaltres no li trobem la semblança. És un carrer plè de botigues cares, o sigui que l'acabem ràpid i marxem cap al barri d'Akihabara.
Akihabara és un districte en el centre de Tokio famós per la quantitat de tendes d'electrònica que hi ha, i ultimament també pels centres de jocs i de manga.
És molt comú aqui a la zona d'Akihabara veure tot de noies joves vestides de cambreres per intentar atraure els clients cap a les cafeteries on treballen. Però no es deixen fotografiar.
Fem una parada tècnica per dinar en un "sushi belt". Seus al voltant d'una barra i et va passant una cinta plena de diferents tipus de sushi i vas agafant.
Seguim cap al barri de Roppongi, que és el centre de les discoteques i pubs de la ciutat. També hi han molts centres comercials de moltíssimes plantes.
Centre comercial Roppongui Hills, on hi ha un monument molt conegut d'una formiga.
Caminant pel barri, ens crida l'atenció una música flamenca, ens acostem a un local i veiem unes noies japoneses que estan ballant flamenc.Al.lucinem!!! Ens quedem mirant per la porta, i surt el professor a parlar amb nosaltres. És un home que es diu Antonio Alonso, un antic ballarí del ballet nacional i que es va mudar al Japó per guanyar-se la vida fa 13 anys, quan ja va començar a ser massa gran per seguir ballant flamenc.
Baixem per veure la torre de Tokio il.luminada, que és més alta que la torre Eiffel, i de la qual pren com a model. Finalitzem així el dia.
Comencem un nou dia llevant-nos a les 3.30 am per anar al mercat de Tsukiji, un dels mercats de peix més gran del món, per veure la subasta de tonyina. Hem d'estar-hi molt d'hora al matí perquè només hi tenen accés 140 turistes al dia ,en dos torns de 70 persones, i el primer comença a les 5.
Només arribar ens fan posar uns petos fluorescents perquè sen's pugui veure bé, ja que dins el mercat hi ha un trànsit constant de furgonetes que van molt ràpid i sense gaires miraments cap als turistes, de fet ja et diuen que no es responsabilitzen dels possibles danys que puguis patir a dins del mercat. En fi, és una sort que encara estiguem vius!!!
En el temps previ a la subasta, es poden veure els compradors com miren la qualitat de la tonyina amb el tacte, i el color amb una llanterna, ja que és el tipus de llum que més s'assembla a la natural.
Després fem una volteta pel mercat abans de que obrin al públic, tot i que està prohibit, però com que veiem que tots els turistes s'hi posen, nosaltres allà que vamos.
Un cop deixem el mercat, anem a voltar per la zona de Ginza, on destaquen l'edifici Sony i l'encreuament Yon-Chome.
Caminant arribem al Palau imperial, que està tancat al públic, però podem passejar pels seus jardins preciosos i veure la magnífica vista al pont Nijubashi.
Seguim cap a l'estació de Tokio, que hem llegit que és un edifici de totxana que imita el disseny de l'estació d'Amsterdam, però resulta que està en obres de restauració, està tot tapat, i no podem veure res. Doncs aprofitem per fer una mica de turisme pel centre comercial inmens que hi ha a dintre i les seves paradetes de menjar! ;)
Per acabar la ruta, anem cap ala zona de Shinjuku, zona de gratacels, per pujar al mirador d'una de les torres de l'edifici de govern metropolità. Fem un tomb pel barri i marxem cap a l'hotel, ja que estem molt cansats pel madrugón d'avui.
L'ultim dia a Tokio, aprofitem per fer les últimes compres, per la zona de Ueno que és on ens allotjem.
Sopem aquesta última nit un altre vegada a Shibuya, amb la Yuki i la seva mare, que vam coneixer a Kobe, i també s'apunta la seva germana. Ens porten a probar un plat nou que encara no habiem tastat, el sukiyaki, una espècie de carn cuinada amb salsa de soja i verduretes.
Després del soparet marxem cap a l'hotel a fer maletes, que demà ja s'acaba la nostre aventura i tornem cap a Barcelona. Ens hem d'aixecar a les 4 del matí! Vigileu Marc i Roci no us truquem!!! ;)))
Quan siguem a casa farem l'ultim post!!!
Fins aviat!
Hola nois!
ResponEliminauff quin ritme porteu, m'he despistat uns dies i ja esteu de tornada. Carai quin viatget més complert i sobretot gastronòmic! Per cert us vull felicitar per com esteu fent el blog, trobo que pot ser una perfecta miniguía del Japó, però sobretot per les fotos. M'encanten!
Au sushis, disfruteu dels últims moments.
Un petó
Roci