OSAKA I KOYASAN

Després de la comilona a Kobe, fem via cap a Osaka.
Al baixar a la parada de metro que ens portarà al nostre hotel, veiem que és una zona molt comercial, o més ben dit, la zona pija de botigues: Gucci, Louis Vuitton, Dolce & Gabbana, Cacharel...no aptes per les nostres butxaques!
Descarreguem l'equipatge, sortim a fer una volta i veiem que estem al rovell de l'ou de la ciutat, a la zona de Dotombori. Hi han moltes botigues, centres comercials, restaurants, xiringuitos per menjar al carrer...molt d'ambient. En aquesta zona son molt famosos dos racons: el cranc motoritzat i el corredor de Glico (logotip d'una famosa marca de carmels).

La zona també està plena de sales de Pachinko (un altre dels esports nacionals dels japos), que consisteix en anar tirant boletes a dins d'una especie de maquina tragaperres. Es passen hores i hores dintre de les sales de Pachinko amb la musica a tope i mirant fixament la pantalleta. Nosaltres, nomes fer una volteta vam sortir amb un mal de cap...
Comprem uns bentos (son unes caixetes típiques japoneses amb menjar per emportar, n'hi han de tot tipus, sushis, gyozas, fideus, i altres amb una mica de tot com si fós un plat combinat) per dinar al tren que ens portarà al Monte Koya.

Un cop arribem a l'estació agafem un tren cremallera i després un bus per arribar al temple budista on dormirem aquesta nit.
Koya-san és una muntanya on hi ha un complexe de temples budistes molt visitat aquí al Japó. Està a 900 metres d'alçada, així que quan hi arribem toca abrigar-se!
Fem una volta per la zona, on es respira un aire de relax total, i al tornar, per recuperarnos del fred que fa fem un bany a l'onsen del temple, que és un bany termal típic japonès on es banyen homes i dones per separat i abans de posar-te a la piscineta t'has de dutxar!

Sopem a les 17.30 (horari dels monjos) un menjar vegetarià que és millor del què esperavem (però que continua sent dolent) i ens el serveixen en una habitació de tatami típica japonesa. Un cop sopats, venen els monjos i ens preparen els tatamis, i ens deixen també un Yukata (pijama en forma de bata típic japonès).

 I a dormir d'hora, que l'endemà ens aixequen a les 6.30 per anar a les pregaries matutines i a la cerimonia del foc.

Després d'esmorzar, comencem el camí de tornada cap a Osaka. Un cop a l'estació, un dels vigilants, ens intenta explicar en japo el tren que hem d'agafar, però per molt que li diem "in english please", no hi ha manera, no ens enterem. Sen's acosta un noi japonès, que ens diu que si volem podem anar amb ell i la seva dona, que fan el mateix recorregut que nosaltres, i dit i fet, ens ajuntem amb ells i ens passem tot el viatge intercanviant impressions del Japó i també de Catalunya, on van estar fa 2 o 3 anys.
Ja tornem a ser a Osaka, i aprofitem el poc temps que ens queda per anar a veure el seu conegut castell i sortir a sopar per Dotombori.

L'endemà al matí, continuem cap a Tokio, la nostre última parada abans de tornar cap a casa!